El diumenge 9 torna la Ruta Crítica al Poblenou

Es tracta d’una visita guiada per alguns dels indrets del barri agredits per la violència urbanística, en els àmbits de l’habitatge, el treball, el patrimoni històric i els equipaments. La ruta s’inicia a la Rodona del Casino (Rambla del Poblenou amb c. Ramón Turró) i en acabar pica-pica.

El proper diumenge 9 de setembre a les 11,30h, s’organitza la 3ª ruta crítica pel barri, enguany amb NOU RECORREGUT, de forma conjunta entre ARRAN del Poblenou -l’Assemblea de Joves– i l’Assemblea d’Endavant del Poblenou-Clot.

RECORREGUT  serà el següent:

0. Rodona Casino

1. Rambla Poblenou – Pujades

– Comerç, oci i terrasses Rambla

La Rambla constitueix l’espai per excel·lència de trobada, passeig, relació, d’oci i de consum per tot el veïnat. Els darrers anys, però, els seus usos i serveis s’han anat transformant, orientant-se més a un públic econòmicament benestant i turista, i no tant al propi del barri.

– Apartaments turístics:

Un tipus d’equipament que no va dirigit a les poblenovines, al contrari, desnaturalitza el cor del barri, turistificant-lo i modificant els seus usos de l’entorn.

2. Rambla Poblenou – Pere IV

– Eix Pere IV

Eix històric de trànsit del barri, antigament conegut com la Carretera de Mataró, enllaçava el barri amb Barcelona i donava sortida a les mercaderies produïdes pel teixit industrial del barri.

– Eix Marià Aguiló

Carrer històric i vertebrador del barri on s’ubica el petit comerç. La unió amb c/Sant Joan de Malta feia del carrer, obert el 1854, el camí històric de Sant Martí cap a la platja. Actualment el traçat històric està tallat per la Diagonal.

3. Pere IV – Diagonal

– Hotel Me:

Acabat de construir l’any 2009, és sens dubte un dels elements arquitectònics més representatius dels canvis soferts al barri. Significa una de les aberracions provocades en el skyline poblenoví -per els seus 119m d’altura-.A més a més també simbolitza l’allunyament del projecte 22@ del veïnat.

– Obertura Diagonal

Una transformació urbanística que exemplifica a la perfecció els interessos als que responen alguns dissenys urbanístics i com obvien qualsevol tipus de sensibilitat vers l’entorn. Es tracta d’una obertura obsessionada en perllongar fins al mar la Diagonal, sense una permeabilitat amb el barri ni amb els eixos mar-muntanya més útils per a l’ús quotidià de veïnes i treballadores.

4. Diagonal – Cristobal de Moura

– Parc Central

Dissenyat per l’arquitecte Jean Nouvel, amb un cost de construcció de 18 Milions d’euros, i amb una extensió de 55.600 m2. Aquest es caracteritza per estar envoltat per un mur perimetral de formigó, a part d’estar fragmentat en cinc parts, travessat per tres carrers (Espronceda, Bilbao i Cristòbal de Moura), no en canvi Pere IV, l’únic que era previ al Parc. Es tracta d’un parc objecte de llargues crítiques, tant per la seva arquitectura referida al mobiliari per a descansar i relacionar-se, als espais dedicats al joc de nens i nenes, a la composició i manteniment del disseny de la vegetació, com pel seu poc atractiu a ser usat pel veïnat.

5. Marroc – Emilia Coranty

– Can Ricart

Conjunt industrial construït a mitjans de segle XIX, exponent bàsic de la Revolució Industrial a Catalunya. Durant 150 anys va mantenir l’activitat productiva, adaptant-se als canvis industrials. L’any 2000 el Pla 22@ va iniciar el progressiu desmantellament del seu teixit productiu, pas previ a la degradació física del conjunt fabril. Actualment aquesta continua abandonada, malgrat ser Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) des del 2008. A nivell laboral fins el desmantellament final de 2005, al recinte fabril hi podíem trobar més de 240 treballadors repartits en 34 pimes, i entre 50 i 100 artistes utilitzant diferents espais de creació.

6. Pere IV – Espronceda

– Oliva Artés:

Conjunt fabril construït a principis del segle XX, especialitzada en la construcció i reparació de maquinaria. Conjunt format per dues naus principals i diversos espais annexos rodejats per un mur. Durant la guerra civil va estar sota control obrer i es creu que es construí un refugi antiaeri però a data d’avui no s’ha confirmat. L’any 1977 desprès d’un dur conflicte laboral l’empresa passa a ser una cooperativa de treballadors, arribant a donar feina a trenta persones.  L’any 2000 el PERI Diagonal-Poblenou va obligar-la a tancar i a traslladar-se fora del barri. Salvada de l’enderroc total per l’acció veïnal, va ser destinada a equipaments públics. Catalogada l’any 2006 com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), una nau és seu de la Guàrdia Urbana i l’altra, destinada a ser el museu industrial de Barcelona, està encara, sense intervenir.

7. Pere IV – Fluvià

– Ca Alier:

Fàbrica construïda entorn 1877 i centrada inicialment en la producció de teixits de jute. Més endavant si establiren petites empreses. Arran del PERI Diagonal-Poblenou del 2000 el teixit industrial ha de marxar, essent l’ultima empresa entre els anys 2003-2004. L’any 2005 es redacta un Pla de Millora Urbana (PMU) per reconvertir la fàbrica lofts d’alt standing. No és fins l’any següent que el conjunt patrimonial és cataloga com de nivell C. El 2007 durant dues setmanes es produeixen incendis que acaben sense imputats i amb l’estructura molt malmesa. De llavors ençà no s’ha realitzat cap acció per preservar el bé patrimonial.

– La Escocesa:

Recinte industrial i d’habitatges edificat a mitjans segle XIX i dedicada al sector químic. L’any 1999 es va convertir en un espai de creació per a artistes, l’any 2006 Renda Corporación va comprar la fàbrica per a fer-hi oficines i habitatges, iniciant-se un llarg conflicte amb les artistes i residents de l’Escocesa. El mateix any el conjunt va ser catalogat com a BCIL. Finalment l’Ajuntament va destinar part de l’espai per a equipaments públics. Malgrat tot, la crisi va impedir les obres i el maig de 2012 l’empresa va entregar la propietat en dació en pagament al Banc Santander.

8. Pere IV – Esglèsia Sagrat Cor

– Refrigeri i valoració col·lectiva.

Els comentaris estan tancats.